ADISS - SUPERDOTATS
RESPOSTA ESCOLAR
L’escola és un dels àmbits més importants en l’educació d’un nen. si aquest nen és superdotat o presenta unes capacitats intel·lectual elevades, es fa imprescindible que l’educació escolar s’adeqüi a les necessitats d’aquesta persona.
L'Adapció Curricular respon a aquestes necessitats educatives especials. Aquesta estratègia educativa tracta d’individualitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge introduint modificacions en la profunditat i l’extensió dels continguts acadèmics i també en la metodologia de treball que s’utilitza.
L'escola ha de ser adaptativa i respondre de forma individualitzada a les necessitats de cadascun dels seus alumnes.
METODOLOGIA
Els nens/es superdotats tenen unes característiques que fan molt adient el treball en forma de projectes, estudi independent, simulació de processos, tutoria entre iguals, etc. Els mètodes més adequats per ells són aquells que posen l’èmfasi en el treball autònom, en el domini de les habilitats per aprendre a pensar, en la experimentació, en la resolució creativa dels problemes, en el domini progressiu de mètodes d’investigació, la recerca d’informació i l’aprenentatge per descobriment
En definitiva les metodologies més adequades són aquelles que permeten al nen/a superdotat/da aprendre a aprendre i l’ajuden a desenvolupar per sí mateix la capacitat de realitzar aprenentatges significatius en diverses situacions i circumstàncies.
Així doncs, els mètodes més adients són els indirectes o poc estructurats, orientats al descobriment o controlats pel propi alumne, és a dir aquells que:
Fan possible el treball autònom.
Desenvolupen habilitats per aprendre a pensar.
Plantegen la resolució creativa dels problemes.
Proposen el domini progressiu dels mètodes d’investigació propis de cada disciplina (metodologia investigadora).
ESTRATÈGIES
Aquests alumnes com a col·lectiu pertanyent al grup de necessitats educatives especials tenen una sèrie de característiques que els permeten aprendre ràpidament i de forma efectiva. Així doncs, caldrà adaptar el seu currículum per poder atendre aquestes necessitats.
Les principals estratègies d’intervenció educativa per donar una resposta educativa dels nens superdotats són tres: Acceleració, Agrupament i Enriquiment.
A continuació s’exposarà en que consisteix cada metodologia i quins són els seus avantatges i inconvenients.
-Acceleració-
Consisteix a realitzar els cicles educatius en menys temps. Té per finalitat proporcionar a l’alumne el nivell de dificultat adient a les seves capacitats intel·lectuals. És una mesura ràpida, fàcil d’aplicar i econòmica amb la qual no cal fer canvis o adaptacions curriculars per part dels professors. A més d’aquests avantatges també cal afegir que acostuma a ser força motivador per l’alumne, doncs a major dificultat més s’ha d’esforçar a augmentar el seu nivell de competència.
El principal inconvenient és que la superioritat intel·lectual no té perquè està associada a una superioritat emocional, evolutiva o física. El nen/a es pot sentir socialment desplaçat. No és per tant una mesura que nosaltres recomanem i,en general, la literatura creu que no és adient per als nens/es superdotats. Per últim l’ampliació que es fa, és només vertical però no es té en compte el desenvolupament horitzontal dels continguts.
Així doncs només és adient per aquells talentosos i superdotats que tenen un elevat desenvolupament intel·lectual, amb una elevada creativitat, un elevat grau de motivació, una elevada adaptació social, Així com una gran maduresa emocional i afectiva.
-Agrupament-
Aquesta estratègia consisteix a agrupar els nens/es superdotats en grups o escoles especials, on es dissenyen programes, també, especials segons el nivell de cada classe. Aquesta intervenció pot anar des de portar al nen/a a una escola especial fins a crear grups que funcionin durant una o diverses hores al dia. És positiu perquè el nen/a entra en contacte amb d’altres nens/es amb característiques semblants i perquè augmenta el grau de motivació i potencií al màxim el rendiment.
El principal inconvenient és que reagrupar nens/es segons la seva capacitat és molt elitista. Amb aquest mètode s’elimina el dret que tenen tots els nens/es a ser educats i aprendre des de la inclusió. Aquesta metodologia deixa de banda el treball de socialització, de col·laboració i cooperació que amb els nens/es superdotats i talentosos és molt important treballar. Aquest tipus d’intervenció va totalment en contra de la llei d’ensenyament del nostre país.
-Enriquiment-
Aquesta estratègia mira d’individualitzar els processos d’aprenentatge, tracta d’ajustar el màxim l’ensenyament a les característiques pròpies de cada nen/a. Es té en compte la verticalitat i la horitzontalitat dels aprenentatges, s’introdueixen modificacions en la profunditat i extensió dels continguts del currículum i en la metodologia de treball que s’utilitza.
Per realitzar un enriquiment cal tindre en compte el currículum del grup on es troba inserit el nen/a per tal que pugui participar al màxim del treball de grup que desenvolupa la resta del grup-classe. Aquesta és una metodologia totalment compatible amb el programa acadèmic ordinari. Té per finalitat proporcionar al nen/a superdotat/da el màxim de continguts tant quantitativament com qualitativament, interrelacionadament.
Una característica imprescindible de l’enriquiment és eliminar del currículum tot allò que l’alumne ja domina. A aquest procés l’anomenem Compactació o Condensació del currículum.
Per tal que l’enriquiment sigui efectiu cal que es compleixin tres requisits:
Que el context acadèmic permeti la individualització dels aprenentatges.
Que es permeti el treball amb els altres companys de la classe.
Que se li atorgui el mateix temps que a les altres classes ordinàries sense sobrecarregar l’horari.
Cal que la intervenció psicopedagògica a l’àmbit de l’enriquiment es centri a:
Escollir els programes i activitats, curriculars i extracurriculars, prèvia identificació del nen/a superdotat i talentós, tenint present quins són els talents específics i la creativitat. Cal que es porti a terme des del convenciment, tant dels pares com dels professors, de que és necessari i enriquidor per a tots i a tots els nivells.
Ampliar, aprofundir i relacionar informació de la qual el nen/a ja en té coneixements i són temes del seu interès. És a dir, es tracta d’optimitzar les seves estratègies d’elaboració i resolució, aplicades al seus centres d’interès, ja sigui que responguin o no a la progressió acadèmica establerta.
Amb tot això s’evita que incrementi el desajustament a l‘escola, per bé que es respecten les motivacions personals.
Un enriquiment es pot concretar en tres eixos bàsics, que són:
Ampliació curricular: Consisteix a afegir continguts al currículum ordinari. Consisteix a ampliar l’estructura dels temes i continguts aportant a l’alumne més informació sobre ells. Per exemple imaginem que a primer d’educació primària s’està treballant el tema de la “casa” una bona ampliació seria aquella en la que el nen/a estudia els diferents tipus de cases, els tipus de cases segons la geografia, relacionar els diferents tipus de cases amb els materials més adients en funció de la zona on es troba, esbrinar coses sobre la pròpia vivenda; any de construcció, material utilitzat, situació, nº de plantes, etc. L’alumne amplia l’objectiu central que és la casa i també posa les bases per a poder elaborar posteriorment el tema. En cap moment s’ha desviat del contingut central i ha satisfet la seva necessitat d’aprendre. Aquesta actuació és molt adient per nens/es precoços i talentosos acadèmics o amb talents específics.
Adaptació curricular: Consisteix a dissenyar programes educatius individualitzats. S’apliquen dins l’àmbit i l’horari escolar. Aquest tipus d’enriquiment es basa per aportar al nen/a major amplitud de temes i major nivell de complexitat. L’actuació es centra en les connexions entre les informacions més que no pas en la quantitat de les mateixes. L’esforç es dedica a establir un major nombre de vincles entre els continguts (d’una matèria, d’una àrea o de tot) i la plataforma és com sempre el currículum ordinari. Per exemple, seguint amb el cas de la “casa”, es podria fer en el nen/a aprengués a fer cases amb formes geomètriques, podria aprendre’s cançons on es parli de cases, podria llegir contes on parlessin de cases, retallar de diaris i revistes cases i fer un collage, etc. Aquí el que es fa es relacionar el tema amb diferents assignatures. Pel Ministeri d’Educació i Ciència aquest és el millor enriquiment per a un nen/a superdotat. Aquest tipus d’adaptació és més complexa I demana tindre una visió global del currículum però permet concretar la resposta educativa a aquells aspectes més relacionats amb la comprensió. A més l’adaptació presenta i destaca alguns continguts que són profitosos per tot el grup-classe.
Enriquiment aleatori: Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguin continguts del currículum i d’altres externs al mateix però fàcilment vinculables. L’alumne, en base a les seves motivacions, escull aquells que més li agraden i els treballa de forma paral·lela a les classes normals. És també l’alumne qui ha de definir com ho vol treballar, realitzant posteriorment un projecte, que serà supervisat per un professor. El professor li facilita vies per on continuar treballant, informació o li fa suggeriments. Aquest és un recurs flexible que serveix per a tots el alumnes excepcionals. El principal avantatge és que l’alumne es planifica i s’organitza el treball, amb el que això comporta d’autonomia i treball d’hàbits. L’inconvenient és que si l’alumne no s’implica o no està motivat per fer-lo, no és profitós. Així doncs, la supervisió del mestre ha de ser constant.
Ja per acabar l’estratègia de l’enriquiment és la que es considera més adient des del punt de vista d’una escola comprensiva que ha de donar resposta a tots els seus alumnes, tant als que pertanyen a grups inferiors com els que estan al mig com els que es troben a l ‘extrem superior.
Les seves avantatges són:
Té en compte tots els aspectes de desenvolupament personal del nen superdotat.
Permet que el nen marqui les seves pautes i ritme d’aprenentatge.
Augmenta la motivació.
És vàlid per a totes les formes de superdotació i de talent.
Els seus inconvenients són:
És l’estratègia més costosa.
Cal disposar d’una infraestructura molt elaborada que permeti la individualització.
Implica un treball curricular molt més extens que el que és habitual.