NENS SUPERDOTATS
Normalment, quan algú sent parlar d’un nen superdotat pensa amb un nen amb un rendiment acadèmic molt elevat "un nen amb superdotació serà aquell que treu unes notes brillants i que sempre està estudiant". Aquestes i d’altres observacions són un exemple dels mites que sovint s’associen als superdotats. No obstant, el criteri intel·lectual no hauria de ser exclusiu, ja que també són valorables altres aspectes de la personalitat.
Estudis recents sobre superdotació proposen considerar altres aspectes a més a més de les capacitats intel·lectuals generals, com per exemple, l’aptitud escolar, el pensament creatiu o productiu, l’expressió, les capacitats psicomotores i les habilitats socials. Nosaltres, l’equip d'ADISS, estem totalment d’acord que quan ens arriba una família que vol saber si el seu fill o filla és o no superdotat, en fer una avaluació que tingui en compte aquests aspectes a més a més de la capacitat intel·lectual. A més a més, això també ens ajuda a diferenciar al nen superdotat del nen que està molt estimulat i inclús, forçat. Aquest aprenentatge excessiu i molt precoç, pot donar lloc a una aparent superdotació o precocitat intel·lectual. Per això, els nens superdotats els podem definir com a nens amb unes capacitats intel·lectuals excepcionals, és a dir, que presenten un quocient intel·lectual molt per sobre de la mitja, mostren aptituds i interès per aprendre, presenten una gran capacitat creativa, tenen facilitat per expressar-se, mostren grans habilitats per convèncer, per transmetre allò que volen dir, per empatitzar amb els altres encara que els altres siguin diferents i, normalment, han presentat un desenvolupament motor precoç. Tot això, a grans trets, seria el que considerem com una persona superdotada. També es veritat, que el nen superdotat, en concret en el camp intel·lectual, es troba en constant desequil.libri en relació amb el seu grup d’edat. Això fa que les seves preferències i interessos intel·lectuals el portin a integrar-se en un grup de nens més grans, mentre que la seva maduresa física i afectiva l’aproximen als de la seva edat. Això provoca un desfase social, que en extrem, pot portar-li dificultats.