MARC LEGISLATIU ACTUAL
La LOGSE estableix en diversos articles els principis de normalització i d’integració escolar per atendre els alumnes amb Necessitats Educatives Especials, grup al qual pertanyen els alumnes superdotats. Estableix, igualment, la obligatorietat per part del Sistema Educatiu de disposar dels recursos necessaris per a la Identificació i Atenció d’aquests alumnes.
Per tal de complir amb aquests preceptes, el Ministerio de Educación y Cultura ha aprovat diverses Ordres i Resolucions. Aquest que s’ofereix a continuació n’és un recull que pretén aclarir quines són les línies d’actuació davant d’un cas de superdotació.
Una de les primeres cites al cas concret dels alumnes superdotats la trobem al Libro Blanco para la reforma del sistema educativo (1988). A l’apartat de “Las necesidades educativas especiales” es diu:
“Otra manifestación de las necesidades educativas especiales es la de los alumnos llamados superdotados. Cuanto se ha dicho en relación con la valoración psicopedagógica, propuesta curricular, servicios y apoyos, se extiende también a estos alumnos, aunque lógicamente, con las particularidades propias de su caso.
Deben proponerse tanto las medidas técnicas de enriquecimiento del curriculum, como las administrativas, para que el sistema educativo responda eficazmente a las necesidades de los alumnos superdotados” (Capítulo X, aptdo. 20:160).
La Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE), del 3 d’octubre del 1990 (BOE núm. 238, de 4 de Octubre de 1990) parla del dret que tenen totes les persones, en general, a rebre una educació íntegra tenint en compte les seves necessitats, aptituds i interessos. Amb tot això, no fa cap menció explícita dels nens/es superdotats.
Real Decreto 696/1995, del 28 d’abril (BOE núm. 13, de 2 de Junio de 1995), sobre la Ordenación de la Educación d’aquests alumnes. El Capítol II inclou l’atenció, avaluació i mesures amb els alumnes superdotats.
Orden Ministerial de 14 de Febrero de 1996 (BOE núm. 107 de 3 de Mayo de 1996), aquesta ordre regula el procediment per l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització. Fa èmfasi en les condicions personals de la superdotació i en l’entorn i el context familiar. Els EOEP’s i els departaments d’orientació tenen un paper primordial.
Orden Ministerial de 24 de Abril de 1996 (BOE núm. 107 de 3 de Mayo de 1996), aquesta ordre estableix:
“Las condiciones y el procedimiento para flexibilizar, con carácter excepcional, la duración del período de escolarización obligatoria de alumnos con necesidades educacativas especiales (n.e.e.) asociadas a condiciones personales de sobredotación intelectual”.
Resolución de 29 de Abril de 1996 (BOE núm, 119, de 16 de Mayo de 1996), de la Secretaria de Estado de Educación per la qual es determinen els procediments a seguir “para orientar la respuesta educativa de los alumnos con n.e.e. asociadas a condiciones de sobredotación intelectual”. S’escolaritzaran a centres ordinaris on s’aplicaran adaptacions curriculars adequades per ells; també estableix el procediment per solicitar la flexibilització del període d’escolarització obligatori, així com l’adaptació de l’avaluació psicopedagògica i el sistema de registre de les mesures curriculars excepcionals adoptades.
Resolución de 20 de Enero de 2000, que fixa els “plazos de presentación y resolución de expedientes de alumnos con n.e.e. asociadas a condiciones personales de sobredotación (entre el 1 de Febrero y el 15 de Abril de cada año)”.
Resolución de 24 de Enero de 2001, de la Dirección General de Promoción Educativa de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid (BOCM del 13 de Febrero de 2001), per la qual es determinen els procediments per orientar la resposta educativa per l’alumnat amb n.e.e. associades a condicions personals de superdotació intel·lectual i s’estableix, en el seu cas i amb caràcter excepcional, els terminis per flexibilitzar el període d’escolarització obligatòria d’aquests alumnes.
De tot això se’n dedueix que actualment segons la llei, hi ha dues vies per aquests nens/es. O bé l’acceleració o bé l’enriquiment curricular dels alumnes amb recolzament específic i la conseqüent adaptació curricular d’ampliació, sense realitzar l’agrupament a centres docents especialitzats.
El procediment per sol·licitar la flexibilització del període d’escolarització serà el següent:
· Un cop detectades les necessitats educatives especials de l’alumne, la Direcció del Centre informarà als pares o tutors i amb la seva conformitat, sol·licitarà a l’equip d’orientació educativa que realitzi l’avaluació psicopedagògica del mateix.
· La direcció del Centre elevarà a la subdirecció territorial la sol·licitud on inclourà informes de l’equip docent, de l’equip d’orientació, la proposta concreta de modificació del currículum i els criteris d’avaluació pertinents, així com un document en el qual consti la conformitat dels pares o tutors legals. Les subdireccions territorials remetran la documentació a la Dirección General de Promoción Educativa (aquesta resolució va entrar en vigència el 3 de febrer de 2000).
Semblaria necessari i convenient que es contemplessin dos punts fonamentals:
a) La formació i perfeccionament del docent en aquest camp, ha de tindre unes característiques o perfil peculiar. En primer terme, ha de tindre una sèrie de coneixements, com conèixer les particularitats d’aquests nens/es, a nivell intel·lectual i socioemocional; cal que sigui expert en conceptes, tècniques i habilitats socials i en aspectes relacionats amb la individualització dels aprenentatges. Amb tot el més important és que reuneixi unes característiques personals específiques; ha de ser una persona creativa, flexible, respectuosa, oberta, innovadora i sensible que busqui la formació integral d’aquests nens/es, que els ensenyi a pensar, a aprendre a aprendre i a buscar el seu equilibri personal. Seria el perfil d’un tutor orientador, acompanyant i guia en l’adquisició de coneixements més que un simple transmissor.
b) Que es contemplin les necessitats d’aquests nens/es integrament; tenen necessitats intel·lectuals, però també, i molt importants, psicològiques i socials. Cal afavorir la integració amb els seus companys i amb tot el context escolar, així com amb el context familiar i social, i per això, el que més l’ajudarà serà una bona avaluació psicopedagògica individualitzada.